En el Baix Empordá. Con las luces del alba.

Después de una semanita en el Baix Empordá me apetece colocar esta canción del ya desaparecido grupo catalán de rock Sopa de Cabra dedicada a tan bonita región.

Acompaño la letra. Yo creo que no necesita traducción al castellano pero si alguien la demanda aquí estaremos unos cuantos dispuestos a echar una mano para que se entienda.

Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la tramuntana
d´una sola cosa pots estar segur
quan més vell més tocat de l´ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no si tirava.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.

I quan veig la llum de l´alba
se´m treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.